| Béns Naturals |
|
Eivissa proporciona un exemple excel·lent de la interacció dels ecosistemes marins i costaners. Les praderes denses de Posidònia oceànica, espècie que només es troba a la mediterrània, contenen i donen suport a la diversitat de la vida marina. Un ecosistema de gran biodiversitat, vegetal i animal.
Ecosistema La flora està fortament influenciada per la proximitat a la mar, l'elevada salinitat i mobilitat del substrat arenós, de forma que presenta un gran interès botànic. D'entre els diferents tipus de comunitats vegetals, destaquen per la seua singularitat la vegetació característica de dunes i arenals, i la de maresmes i salobrars. Sobre les dunes Pitiüses es localitza una de les formacions vegetals més interessants, els bosquets de savines (Juniperus phoenicea varlycia) que, sense ser exclusius de les Pitiüses, troben aquí el caràcter més genuí. Als terrenys que envolten els estanys, són especialment significatives les comunitats de Limonium, la majoria endèmics de les Pitiüses, l'existència del quals està lligada a l'activitat salinera. Trobem tots els grups de vertebrats presents a les Pitiüses, des dels rèptils fins als mamífers. Les sargantanes són els únics vertebrats no voladors realment autòctons de les illes, i constitueixen el grup més carismàtics de les Pitiüses. Pel que fa a l'avifauna, ses Salines és l'enclavament amb major diversitat ornitològica de les Pitiüses. Quant als mamífers terrestres, el fenomen de la insularitat ha creat subespècies pròpies de les illes (neoendemismes), com és el cas de la geneta i la musaranya d'Eivissa i el liró de Formentera. Els Fons Marins  La mar actua com element privilegiat d'unió entre els béns naturals i culturals. La posidònia i les formacions que origina són i han set pilar bàsic en la creació de recursos importants per a l’economia de les illes: la pesca, la sal i, a l'actualitat, per a la indústria turística, per l’íntima interrelació en la formació de platges i la puresa de les aigües. La mar és, per tant, una font de riquesa i un element consubstancial de la particular identitat de les Pitiüses. El substrat arenós que es caracteritza per la seua moderada profunditat i la transparència de les seues aigües, constitueixen l'ambient idoni per a la posidònia oceànica, les praderies de la qual conformen el paisatge dominant d'un ecosistema marí escassament alterat.Les praderies de posidònia són considerades hàbitat de protecció prioritària per la Unió Europea. L’àrea és, a més, Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA), està inclosa en la Xarxa Natura 2000 de la CEE i està inscrita en el Conveni Ramsar sobre la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional. La posidònia oceànica no és una alga, és una planta, una fanerògama endèmica de la Mediterrània que té l’organització externa pròpia de les plantes superiors: arrel, tija, fulles i capacitat per produir flors i fruits amb llavors. Creix recobrint els fons marins, formant frondoses praderies. Aquestes es troben en alarmant regressió per la seua elevada sensibilitat a les pertorbacions ambientals, però a Eivissa el seu estat de conservació és excel·lent, i són essencials tant per contenir els elements que mantenen la bellesa excepcional del lloc, com per mantenir els processos essencials per a la conservació de l'ecosistema i la biodiversitat que alberga.  Les praderies de posidònia són considerades la comunitat més important del litoral mediterrani per la seva productivitat de matèria orgànica, oxigena l’aigua i la filtra, i redueixen la força de les ones protegint a les platges de l’erosió. Elsl fons marins contenen la comunitat més diversa de Cladocora caespitosa, que alberga 220 espècies, la comunitat marina més important del Mediterrani, i també serveix d´ hàbitat a tres espècies amenaçades mundialment, com la foca mediterrània. Dins aquesta àrea es troba una comunitat important d´Exteinascidia turbinata, espècie marina de reconegut valor en la prevenció i la lluita contra diferents tipus de càncer.
Un ecosistema submarí i costaner d’extraordinari valor amb espècies amenaçades d’elevat interès científic, configuren un paisatge mediterrani de valor natural i cultural.
|