Gener 28, 2022

ajuntamentdaltvila

Centre d’Interpretació Madina Yabisa

Madina YabisahEs tracta d’un model de centre d’interpretació de nova generació, que aposta fundamentalment per la tecnologia audiovisual per transmetre coneixements de la Història de la ciutat i particularment tot el que fa referència a l’època islàmica i a la fortificació àrab. El centre està ubicat a l’edifici de la Cúria, construït durant els segles XIV-XV, aprofitant elements estructurals de l’antiga murada àrab.

La restauració que es va dur a terme en aquest espai recupera la memòria de l’antiga medina. El visitant gaudeix d’un entorn de llums i imatges que  té el seu màxim atractiu en una gran maqueta audiovisual, on amb gran rigor i espectacularitat es mostra una evolució històrica de la ciutat.

Madina Yabisa està ubicat just davant de la catedral d’Eivissa i compta també amb una oficina d’informació turística.

Horari: 
Fins al 31 de març:
De dimarts a divendres de 10.00 a 16.30
Dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00
Dilluns i festius tancat.

De l’1 d’abril fins el 30 de juny i de l'1 al 30 de setembre:
De dimarts a divendres de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00
Dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00
Dilluns i festius tancat.

Juliol i agost:
De dimarts a divendres de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 21.00
Dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00
Dilluns i festius tancat.

Preu: 2€
Estudiants i grups: 1’50 €
Menors < 12 anys i adults > 65: gratuït
Residents: gratuït

Més informació:

+34 971.392.390
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Baluards de Sant Pere i de Sant Jaume

baluard de Sant Jaume

Baluard de Sant JaumeLa peça que defineix la tipologia moderna de defensa de les murades és el baluard, de forma pentagonal, on s’ubicaven les peces d’artilleria disposades per batre a qualsevol que s’atansés a la murada o als baluards propers. Al flancs dels baluards renaixentistes s’obrien les casamates, que eren patis semicoberts situats per sobre el terraplè del baluard, on es resguardava l’artilleria.

L’agost de 2007 es va inaugurar el baluard de Sant Pere, al nord-est del recinte emmurallat, espai que s’ha museïtzat amb elements audiovisuals explicatius de la construcció de la murada. Aquest recinte fortificat renaixentista que rodejava la ciutat fou dissenyat per l’enginyer Giovanni Battista Calvi, que prestava els seus serveis al monarca Felip II. Es mostra com fou possible l’aixecament d’una obra tant grandiosa com és el recinte emmurallat, el qual conserva el seu traçat original des del segle XVI.

El baluard de Sant Jaume, inaugurat la primavera de 2008 i situat a la ronda Calvi, té com a tema central la tecnologia militar en la història moderna i com foren canviant les fortificacions i evolucionant la pirobalística. En aquest baluard s’hi exposen armes, armadures i bombes de canó, entre altres objectes, i estan a disposició dels visitants perquè se’ls emprovin.

Horari Baluard de Sant Jaume: El baluard de Sant Jaume estarà tancat des de l’11 de desembre fins el 2 de març de 2018, per obres de restauració i millora de l’espai.
Del 9 de desembre de 2014 fins el 28 de febrer de 2015.
Les visites al baluard es podran realitzar mitjançant cita prèvia trucant al telèfon: 971 39 23 90 o per e-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Per portar-les a terme es requerirà un grup mínim de 5 persones. Les visites són gratuïtes per a residents a l’illa d’Eivissa.
El preu per als grups és d’1,50 € per persona. Gratuït per a jubilats, pensionistes i nens menors de 12 anys.

Horari
Baluard de Sant Pere:
De l'1 d'octubre al 31 de març:
De dimarts a divendres de 10.00 a 16.30
Dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00
Dilluns i festius tancat.

De l’1 d’abril fins al 30 de juny i de l'1 al 30 de setembre:
De dimarts a divendres de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00
Dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00
Dilluns i festius tancat.

Juliol i agost:
De dimarts a divendres de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 21.00
Dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00
Dilluns i festius tancat.

Preu: 2€
Estudiants i grups: 1’50 €
Menors < 12 anys i adults > 65: gratuït
Residents: gratuït
+ info: 971.392.390

Ajuntament d'Eivissa

La seu principal de l’Ajuntament d’Eivissa ocupa l’edifici de l’antic convent dels dominics des del 1838.

El convent es va fundar a les darreries del segle XVI. Els primers anys els dominics ocupaven diverses dependències de la parròquia de Jesús, fins que es traslladaren a l’interior de la ciutat emmurallada el 1587. Un any després se celebrava amb un solemne acte, la  possessió de las cases adquirides per la Universitat per a construir l’edifici del convent, les obres del qual es prolongaren al llarg de  quasi tot el segle XVII.  Es tenen notícies que a l’any 1674  encara no estava acabat el  claustre, i també hi havia queixes dels religiosos perquè no disposaven d’habitacions còmodes.

La comunitat de religiosos fou dissolta el 1835; després de  la desamortització l’edifici passà a   mans de l’Estat que el va destinar com a seu  de l’Ajuntament i altres serveis públics.  

L’edifici conserva encara el claustre del convent i el refectori, que era utilitzat com a Sala de Plens i que actualment és la seu provisional del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. A la sala capitular fa no gaires anys es recuperaren  les pintures murales de  la volta de canó, decorada  profusament amb motius religiosos i florals.

 

Seu de la Universitat

La Universitat com a institució de govern local fou creada per concessió del rei Jaume II de Mallorca. Apareix ja com a òrgan definit i permanent el 1299; estava format per tres jurats, nomenats  pels representants dels conqueridors, que a la vegada elegien deu consellers.
 
La seu de la institució estigué en un edifici proper a l’església, de planta rectangular, cobert amb un cassetonat d’estil mudèjar, amb motius decoratius pintats entre els quals figuren els escuts policromats d’Eivissa i de la Corona d’Aragó.

 L’edifici es va construir avançant-se a  la murada islàmica i, probablement, fou aixecat al mateix temps o poc després que l’absis gòtic de la Catedral. A la façana de llevant conserva un finestral gòtic, que sembla es construí durant unes reformes, esmentades als llibres de comptes  de la Universitat, efectuades a finals del segle XV.

A principis del segle XVIII la seu fou ampliada annexionant l’edifici del costat: la Capella del Salvador. Posteriorment s'obrí una porta de comunicació interior sobre la qual es conserva  la data de 1708 gravada a la llinda recordant la unió dels dos edificis.

Aquest lloc va servir de seu a la Universitat fins al 1728, any en què és dissoltó a favor de l’Ajuntament creat arrel del “Decret de Nova Planta”. Va continuar utilitzant-se com a casa Consistorial fins al 1838 en què aquesta fou traslladada al Convent dels Dominics.

La sala de la Universitat i la capella del Salvador, avui dia, formen part del Museu Arqueològic d’Eivissa. Durant les reformes de les instal·lacions, fou excavat el subsòl de la sala, on s’ha trobat el parament exterior de la muralla islàmica i altres estructures arquitectòniques adossades a aquesta.

 


 

Poblat Fenici de sa Caleta

Sa Caleta és el nom popular d’un port, amb casetes varadors de petites embarcacions de pesca, que és troba a la costa S-SW d’Eivissa, entre l’extrem NW de la llarga platja des Codolar i el puig des Jondal. Just sobre els desembarcadors, hi ha la mola de sa Caleta. És una península que, pel seu costat està també aïllada de terra ferma, pel llit del profund torrent que finalitza just en aquest punt. La seua superfície és relativament aplanada amb una cota màxima s.n.m. de 19 m. L’acció marina ha erosionat molt greument aquesta península. Hi ha estudis geològics que demostren que, almenys, una quarantena de metres de línia de costa, especialment del costat de ponent i migjorn, han desaparegut en el decurs dels darrers mil•lenis. Actualment, encara se’n conserven 23.770 m2.

La Conselleria de Cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera/Servei Tècnic d’Arqueologia hi realitzà campanyes d’investigació, en la dècada dels anys 80 i 90 i descobrí que un gran establiment fenici havia ocupat tota la península.

Les restes d’aquest assentament foren declarades Bé d’Interès Cultural, amb categoria de monument, mitjançant decret de 25 de març (36/. 1993). Finalment, el desembre de 1999 foren declarades Patrimoni de la Humanitat.

L’espai de sa Caleta ha estat dividit en sectors que, convencionalment, s’han anomenat barris, i així: barri portuari, barri central, barri NW, barri S, etc.
El barri Sud, en conjunt, és el millor conservat i és el que actualment pot ser visitat, protegit amb una reixa de ferro.

La urbanística de l’assentament de sa Caleta obeeix a un sistema basat en la juxtaposició d’estances, sense cap ordre, quant a la orientació entre elles, ni en relació als punts cardinals; com si l’espai hagués estat repartit entre els colonitzadors, els quals, separant-se per una distància de pocs metres, construïren diferents àmbits diferenciats i independents des d'un punt de vista arquitectònic. En una segona fase, que tengué lloc pocs anys després, s’observa una freqüent transformació dels àmbits construïts, ampliant-los amb una, dos, tres i fins a set estances o, amb la compartimentació de les preexistents. Almenys en algunes àrees que ha set possible estudiar a fons, s’arribà a saturar l’espai, donant lloc a una urbanística arcaïtzant i improvisada.

Les unitats arquitectòniques estan separades per espais, en ocasiones molt reduïts, compresos entre las diferents construccions i han de ser considerats com a places, amb plantes poligonals i arbitràries. Entre les diferents unitats existeixen carrerons estrets i curts.

En el seu començament, la majoria d’estructures devien de ser mono o, menys sovint, bicel•lulars. Llevat d’algun cas, més rar, d’unitats constructives amb tres àmbits projectats d’una sola vegada. Adopten sempre una forma rectangular, més o menys allargada, de vegades trapezoïdal. Les seues mesures varien, encara que existeixen dependències de considerables proporcions. Una de les majors identificades té murs de 10 m de llarg per 3,60 m d’ample, amb un espai interior útil de 29,5 m2. Altres, que són petits magatzems, arriben a tenir sols 2,9 m2 d’espai intern. Aquestes són mesures extremes, però hi ha tota mena de mesures intermèdies.

L’assentament de sa Caleta ofereix avui un dels més suggestius esquemes quant a la tipologia de les cases fenícies occidentals arcaiques que, per ara, es coneixen. Es tracta d’un sistema de juxtaposició d’elements, segons necessitats, i sense atendre a una planta prefixada.

Les portes d’accés a las dependències, molt sovint tenen sòcols de maçoneria i, en alguns casos, s’ha pogut constatar l’existència d’entalladures per als fulls de fusta.

Normalment, els sòls de costra rocosa calcària presenten una espècie de terra batuda argilosa. Els murs són de maçoneria de pedres calcàries irregulars del lloc, amb una mescla de terra roja de llims i argila.  Els sostres tendrien sistemes de bigues i altres elements vegetals, acabats amb una capa d’argila relativament gruixuda.

Cal destacar, a punts comunals del poblat, l’existència de grans forns, tal volta per a la cocció de pa. Tenen una plataforma circular de pedra que suporta una cambra de combustió coberta per una cúpula de fang. Un d’ells és visible al barri sud.

Els materials trobats a sa Caleta responen al repertori típic dels establiments feniciooccidentals. Apareix la ceràmica a torn, sovint amb engalbes rojos, altres vegades sense tractaments específics. Les formes són variades, especialment àmfores, gerres i gerros, plats, lucernes i altres. Junt amb ella, la ceràmica feta a mà, que molt sovint respon a formes característiques del bronze final del sud-est ibèric, fornia l’assentament de sa Caleta d’utensilis per cuinar.

S’hi localitzaren també altres elements, com hams de bronze, prova de les activitats pesqueres que desenvolupaven, peces de telers, testimoni de l’elaboració de teixits i altres. A més, hi havia nombrosos molins de pedra de marès, que serien utilitzats per convertir el gra en farina, i tal volta, també per moldre altres productes.

És, però, la metal•lúrgia, la que ocupa el lloc més rellevant dins de les activitats econòmiques dels fenicis de sa Caleta. Restes de mineral de galena argentífera han set trobades en quasi totes les unitats excavades de l’assentament, de nord a sud i d’est a oest de la península que ocupa. Aquesta galena normalment era fosa al mateix poblat, per obtenir-ne plom, però també hi ha indicis de la seua transformació en argent. També s’ha pogut constatar la metal•lúrgia del ferro, que era tractat en forns especialment construïts i que funcionaven amb combustible vegetal ventilat per tubs que insuflaven aire.

Aquest mineral, sobretot la galena, es probable que fos obtingut pels fenicis als centres del bronze final/ferro antic del llevant peninsular i de les costes catalanes, on l’intercanviarien per elements com vi, oli i altres elements econòmics.

Un altre factor econòmic seria, amb tota evidència l’explotació de la sal. S’ha de tenir en compte que sa Caleta està separada de les importants salines naturals d’Eivissa, tan sols per uns pocs cents de metres. Fins i tot, la presència de fenicis a sa Caleta i no a un altre punt d’Eivissa, pot trobar també una explicació convincent en aquest factor.

Sobre la península de sa Caleta, fenicis procedents, amb tota seguretat, de la costa ibèrica - on ja s’havien instal•lat des de dècades abans- s’hi instal•laren de manera progressiva, segurament des de l’acaball del segle -VIII fins a convertir tot l’espai aprofitable en un gran nucli urbà al llarg del segle -VII. Aquest era el més septentrional de la Mediterrània occidental.

Devers els anys -600/-590 sa Caleta va ser abandonada de manera total i definitiva. Segurament, s’instal•laren a la badia de Vila, on fundaren la ciutat d’Eivissa, un lloc que, a la llarga, responia millor a les expectatives d’organització i creixement que els fenicis havien vist en aquesta illa.

Per això, la declaració com a Patrimoni de la Humanitat de sa Caleta, no fa altra cosa que justícia al seu caràcter predecessor de la ciutat i és aquí on es possible evocar, tant el significat històric, d’enorme impacte cultural, com el contacte directe amb les formes de vida del seu temps.

Amb l’establiment de sa Caleta, les Pitiüses entren en la història i en la “modernitat”. Els fenicis portaren a les illes conceptes nous i desconeguts abans, la urbanística, la ceràmica a torn, la metal•lúrgia del ferro i l’escriptura, entre d’altres.

 

Declaració Unesco
Nombre d`articles:
1
Museus
Nombre d`articles:
7
Consorci
Nombre d`articles:
2
Història de la ciutat d'Eivissa
Nombre d`articles:
1
Béns catalogats
Nombre d`articles:
4
Espais d'interés
Nombre d`articles:
9