Març 28, 2024

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

viu la posidoniaEl programa ‘Viu la Posidònia’ de l’Ajuntament d’Eivissa ha celebrat aquest cap de setmana una jornada de divulgació sobre la importància de la Posidònia oceànica al Club Nàutic d’Eivissa. La primera recollida de dades amb un protocol científic del programa de conscienciació ambiental de l’Ajuntament d’Eivissa ha estat aquest cap de setmana en una immersió amb científics de CEAB-CSIC, el GEN-GOB, biòlogues i un oceanògraf.

El regidor de Medi Ambient, Jordi Salewsky, ha destacat que ‘des del Ajuntament d’Eivissa portem cinc anys treballant en aquest programa per a donar a conèixer els valors de la Posidònia, especialment per als turistes que ens visiten, però també per als qui viuen a l'illa. És un programa que ha anat creixent a poc a poc, sumant educació ambiental, gastronomia i art i estem molt contents d'aprofundir ara en el camp de la recerca científica per a tenir dades de com ens està afectant el canvi climàtic. Entre tots hem de sumar esforços per a intentar mitigar-ho en la mesura que sigui possible’.

En aquesta jornada s'ha presentat el programa de monitoratge de la floració de la Posidònia, que va arrencar en l'expedició científica i mediambiental de busseig celebrada el dissabte, en la qual van participar prenent mostres l'investigador Óscar Serrano; els oceánogragos Balma Albalat i Diego Ponce, a més de les biòlogues Marisol Torres i Brenda Fatecha.


La biòloga marina del GEN-GOB, Balma Albalat, ha explicat que ‘aquest dissabte s'ha realitzat el primer mostreig pilot amb l'objectiu de quantificar la floració de la posidònia en el Malví Sud. Un total de 15 bussejadors, amb la col·laboració del Ajuntament d’Eivissa i Scuba Eivissa, s'han desplaçat fins a la zona per a documentar la floració de la posidònia mitjançant fotografies i tècniques de busseig científic. D'una banda, els fotògrafs aportaran imatges al concurs de fotografia sobre la floració i, d'altra banda, cinc experts de l'equip han realitzat comptatges aleatoris de feixos i flors, iniciant així una base de dades que permetrà monitorar a nivell quantitatiu la floració en relació amb els estius especialment càlids, conseqüència del canvi climàtic’.


La biòloga Marisol Torres, que també va col·laborar en el comptatge de flors en la Posidònia, ha mostrat un vídeo on es pot comprovar com es va realitzar
aquesta recollida de dades i quina era la situació de la prada ahir, al mateix temps que ha assenyalat que “molt pocs eivissencs sabien fins ara que la Posidònia floreix i molt pocs han vist aquestes flors, de gran bellesa’.

La biòloga del GEN-GOB ha afegit que ‘aquest impuls científic en el marc de Viu la Posidònia obre la porta també a futures col·laboracions amb altres grups de recerca experts en la matèria com el CEAB o Observadors de la Mar. Si bé les dades de la immersió encara estan per analitzar, s'ha sobrepassat amb escreix la quantitat de dades mínima per a poder realitzar tests estadístics robustos, sempre que es mantingui la presa de dades durant els pròxims anys, perquè les tendències d'organismes com la posidònia requereixen dècades d'estudi per a determinar-se. D'aquesta manera, esperem poder llançar una mica de llum sobre com les prades de posidònia estan responent al canvi climàtic a nivell local, posant èmfasi en la influència de les altes temperatures en les estratègies reproductives d'aquesta fanerògama marina Patrimoni de la Humanitat’.

Óscar Serrano, investigador internacional especialitzat en Posidònia amb publicacions en revistes científiques, va participar en la immersió i en el projecte de monitoratge i en, la seva explicació, ha analitzat el potencial dels ecosistemes de carboni blau per a actuar com a embornals de carboni, ha explicat la importància de la Posidònia en la conservació de la biodiversitat marina i ha subratllat el paper clau de la Posidònia per a protegir la sorra de les platges, la costa i el fons de la mar, així com els beneficis del carboni blau. També ha posat l'accent en el fet que ‘de les prades d'Eivissa i Formentera sabem poc i és important la recollida de dades per a incloure'ls en la xarxa marina d'emissions de carboni en els llocs Patrimoni de la Humanitat Unesco. Una de les grans preguntes que ens podem fer després d'avui és quin és el grau d'emissions d'Eivissa capturat per la Posidònia’.


La seva companya Karina Inostroza, també experta en Posidònia que ha realitzat diverses recerques a Àustria, ha explicat les conseqüències del canvi climàtic en la badia Shark, situada en la costa índica d'Austràlia, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1991. Karina Inostroza ha mostrat imatges i vídeos en els quals es pot comprovar que una extensió de 4.000 quilòmetres quadrats de Posidònia, amb elevats nivells de biodiversitat, va sofrir de manera devastadora la intensa onada de calor de l'any 2011, fins al punt que 1.000 quilòmetres quadrats que la planta submarina ha desaparegut.


Així, Óscar Serrano ha assenyalat que ‘no podem descartar que una cosa així pogués ocórrer entre Eivissa i Formentera amb un augment notable de la temperatura de la mar, per la qual cosa és molt important monitorar la prada, tenir informació i afrontar solucions per a mitigar tot tipus d'impactes, també els derivats de les ancores dels vaixells’.

Bussejadors que han participat en les immersions de 2020, 2021 i 2022, també han compartit les seues experiències i han mostrat fotografies de la planta mil·lenària i la seua biodiversitat.

Wpp