Juliol 23, 2021

ajuntamentdaltvila

Espectacles amb venda o reserva d'entrades online

  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6

Agenda cultural, esportiva i d'activitats

Pla General d'Ordenació Urbana 1987

Descàrrega de la normativa i plànols del Pla General d'Ordenació Urbana Vigent:
Normativa urbanística BOIB Núm. 43 de 26 de març de 2015 (*)

· Plànol P.G. Normas de ordenación PGOU 1973 (Doc. P 2-8)

· (*) Aprovació definitiva modificació puntual de determinats articles de les normes urbanístiques del Pla General d’Ordenació Urbana de 1987. (BOIB 19.10.2018)

Els plànos estan en format PDF i pesen al voltant de 10Mb cadascun:
Plànol A.1 ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA. SISTEMES GENERALES
Plànol A.2 ESTRUCTURA URBANÍSTICA
Plànol A.3 CLASSIFICACIÓ DEL SÓL
Plànol B-1.1 CLASSIFICACIÓ, CALIFICACIÓ I REGULACIÓ DEL SOL I L'EDIFICACIÓ
Plànol B-1.2 CLASSIFICACIÓ, CALIFICACIÓ I REGULACIÓ DEL SOL I L'EDIFICACIÓ
Plànol B-1.3 CLASSIFICACIÓ, CALIFICACIÓ I REGULACIÓ DEL SOL I L'EDIFICACIÓ
Plànol B-1.4 CLASSIFICACIÓ, CALIFICACIÓ I REGULACIÓ DEL SOL I L'EDIFICACIÓ
Plànol B-1.4M CLASSIFICACIÓ, CALIFICACIÓ I REGULACIÓ DEL SOL I L'EDIFICACIÓ
Plànol B-1.5 CLASSIFICACIÓ, CALIFICACIÓ I REGULACIÓ DEL SOL I L'EDIFICACIÓ
Plànol B-2.1 RÈGIM, PROGRAMACIÓ I GESTIÓ DEL SÓL
Plànol B-2.2 RÈGIM, PROGRAMACIÓ I GESTIÓ DEL SÓL
Plànol B-2.3 RÈGIM, PROGRAMACIÓ I GESTIÓ DEL SÓL
Plànol B-2.4 RÈGIM, PROGRAMACIÓ I GESTIÓ DEL SÓL
Plànol B-2.4M RÈGIM, PROGRAMACIÓ I GESTIÓ DEL SÓL
Plànol B-2.5 RÈGIM, PROGRAMACIÓ I GESTIÓ DEL SÓL

Modificacions puntuals:
· Modificació puntual UA Eivissa Centre
· Modificació puntual finca Es Raspallar
· Modificació puntual per a la reclassificació dels terrenys de la finca des Dominguets de dalt i del recinte firal
· Modificació puntual de la Unitat d’Actuació Ignasi Wallis
· Modificació puntual solar de l'antiga plaça de Bous
· Modificació puntual del Pla Parcial del Sector 4 del PGOU 1987

· Modificació puntual del Pla Parcial del Polígon 16 del PGOU 1987
· Modificació puntual del Pla Parcial del Sector 3 del PGOU 1987
· Modificació puntual Zona 4
· Modificació puntual Polígon 28
· Modificació puntual redelimitació UA24

 · PGOU adaptat a DOT

· Norma Complementaria capacidad de población (BOIB 20.02.2007)
· Norma Complementaria capacidad población VPO (BOIB 08.01.2008)

Des d'aquí es pot consultar l'Aprovació provisional de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana 1987 (Data 9 d'abril de 2018)

1. Normativa, documentació urbanística, Evaluació impacte ambiental i informe de sostenibilitat econòmica (comprimit en .zip)

2. Plànols:
· Plànols del PGOU aprovació provisional (comprimit en zip)

3. Catàleg patrimoni
· Fitxes del catàleg de patrimoni(comprimit en zip)

4. Modificació del contingut de les normes urbanistiques aprovades provisionalment revisió PGOU 1987 (Acord de Ple de data 28.06.2018)

5. Modificació diversos aspectes documentació revisio PGOU 1987 (Acord de Ple de data 29.11.2018)

Accés/consulta a les modificacions inicialment aprovades

1. Modificació puntual núm. 2 relativa a determinats articles de les NNUU del Pla General (PGOU 1987) d'Eivissa_ Aprovació inicial.

2. Modificació puntual de l'Ordenança del Pla Parcial del Polígon 32 "ca n'Escandell_Aprovació inicial.

Centre de protecció animal de Sa Coma

Adopció responsable d'animals domèstics del Centre de Protecció Animal de Sa Coma
Des d'aquest espai podeu conèixer els animals que actualment estan en adopció al Centre de Protecció Animal de l'Ajuntament d'Eivissa. Podeu escollir entre el menú de cans en adopció o gats en adopció i per poder veure les fotografies ampliades, només heu de clicar a sobre.

També podeu apropar-vos al centre de dilluns a divendres amb cita prèvia per conèixer-los més directament.

Adopció de cans:
Dades importants:
Els gossos es lliuren amb:
- microxip
- passaport
- vacunes
- esterilitzats

La taxa municipal per adoptar un ca és de 75 euros, ja que se'ls fa tota la documentació que obliga la llei vigent a les Balears, el xip, el passaport i es lliuren vacunats de ràbia, tetravalent, tos de la gossera, desparasitats i esterilitzats/castrats.
És imprescindible presentar un DNI o document acreditatiu en el moment de l'adopció i tenir una residència a Balears (per posar-ho al xip).
- Ca renunciat: és aquell que ha lliurat el seu amo
- Ca abandonat: és aquell que ha estat trobat a la via pública i ha de passar 15 dies al Centre perquè pugui ser adoptat.

Adopció de gats:
Els gats es lliuren sense pagar cap taxa municipal.
Solen tenir la vacunació concorde a la seva edat i en cas de ser possible ja esterilitzats. Si no tinguessin l'edat d'esterilitzar-los s'haurà de signar un acord de compromís per a portar-los al veterinari acordat sense cost addicional per a l'adoptant.

PER A ADOPCIONS, ATENCIÓ AL PÚBLIC I PASSEJADES CAL DEMANAR CITA PRÈVIA A LA SEU ELECTRÓNICA DE L'AJUNTAMENT D'EIVISSA
https://eivissa.sedelectronica.es

ATENCIÓ AL PÚBLIC
DE DILLUNS A DIVENDRES DE MATÍ (DIJOUS PER LES TARDES)

PASSEJADES (AMB CARNET DE VOLUNTARI)
DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES DE MATÍ
DIJOUS PER LES TARDES

TELÈFON D'INFORMACIÓ: 971 19 22 81

Des d'aquest enllaç podeu descarregar la normativa a seguir per a participar com a voluntaris i voluntàries al centre:
- Normativa del voluntariat al Centre de Protecció Animal de Sa Coma

Si voleu adoptar algun dels animals que actualment acull o fer-vos voluntaris per passejar-los o ajudar en les tasques podeu contactar amb el centre per whatsapp al 680 599 345 i per correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
El centre de protecció animal és situat a la Crta. de Sant Antoni, darrera de Sa Coma.

Què és l'Agenda Local 21?

Logo Agenda Local 21L’Agenda Local 21 és un pla d’acció per al desenvolupament sostenible en el segle XXI que sorgeix de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament -l’anomenada “Cumbre de la Tierra” - celebrada en Rio de Janeiro l’any 1992.

Tant en aquesta reunió com en les posteriors cimeres de Nacions Unides que l’han seguit, s’ha manifestat la importància dels governs locals per implementar els plans de desenvolupament sostenible, ja que una gran part dels acords contemplats dins l’Agenda 21 depenen de les administracions més properes al ciutadà, en el nostre cas es tracta dels ajuntaments.

L’Agenda 21 no és un document legalment vinculant per als ajuntaments, però les institucions que decideixen posar-ho en marxa assumeixen una obligació política i moral. L’esmentat document recomana avaluar i modificar els projectes, les polítiques, ordenances i reglaments per aconseguir el desenvolupament sostenible, entenent com a tal “qui dóna serveis ambientals, socials i econòmics a tota comunitat, sense afectar la viabilitat dels sistemes naturals, construïts i socials dels quals depèn la provisió d’aquestos serveis ”. L’objectiu, en resum, és assegurar que tota la població tengui garantit el seu desenvolupament social i econòmic respectant els límits naturals dels quals depenen aquestos.

Tenint en compte aquest marc, l’Ajuntament d’Eivissa va impulsar durant la passada legislatura el procés de l’Agenda Local, sempre en col·laboració amb els agents socials del municipi, com no pot ser d’altra manera. Després de tot el procés de debat, ens trobam amb un Pla d’Acció Definitiu, un document de treball que contempla actuacions concretes que ja han començat a posar-se en marxa.

Contacte:
Tel.: 971 199 635
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Enllaç a:
· Pla d'Acció 2010 de l'Agenda Local 21
· Informe de seguiment 2012

Vídeo de presentació de l'Agenda Local 21
{flv img="ag21.png"}a21{/flv}

Secretaria Tècnica

En formen part: la tècnica de medi ambient de l’Ajuntament d’Eivissa i compta amb el suport de la cooperativa etcs i el dinamitzador en el territori del fòrum agenda 21.

Grups de treball

Actualment existeixen tres grups de treball:
- Comunicació i difusió: des d’on s’està elaborant un vídeo amb la ciutadania.
- Estudi de propostes: on es treballen les diferents propostes elaborades per la ciutadania.
- Centres escolars: on es recullen propostes elaborades pels joves i es promouen diferents activitats.

En el futur i en funció de les propostes del pla d’acció s’estudiarà la necessitat de crear nous grups de treball per portar a terme les accions dels diferents programes d’actuació.

Grup d'impuls

La funció del grup d’impuls és acompanyar, donar suport, fer propostes i co-responsablitzar-se en l’organització de les trobades del Fòrum Agenda 21.

Fòrum Agenda 21

El Fòrum Agenda 21 és un espai obert a tota la ciutadania. És un espai de construcció de propostes, de seguiment del pla d’acció i dels indicadors, de formació i d’avaluació del funcionament del propi fòrum.

Subvencions rehabilitació d'immobles

El Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat continuarà amb el seu pla de subvencions per a la rehabilitació d’immobles situats als barris de Sa Penya, La Marina i Dalt Vila.

Aquestes obres de rehabilitació hauran de garantir la coherència tècnica i constructiva amb l’estat de conservació de l’edifici, adaptar-se al que disposi la normativa (especialment al PEPRI de la zona), així com la seva efectiva contribució a la millora de l’ús, seguretat o de l’estètica de l’edifici.
Per poder obtenir les ajudes econòmiques, serà necessari que l’edifici o habitatge tingui una antiguitat de 25 anys i per rehabilitar les façanes bastarà amb 15 anys.

Poblat Fenici de sa Caleta

Sa Caleta és el nom popular d’un port, amb casetes varadors de petites embarcacions de pesca, que és troba a la costa S-SW d’Eivissa, entre l’extrem NW de la llarga platja des Codolar i el puig des Jondal. Just sobre els desembarcadors, hi ha la mola de sa Caleta. És una península que, pel seu costat està també aïllada de terra ferma, pel llit del profund torrent que finalitza just en aquest punt. La seua superfície és relativament aplanada amb una cota màxima s.n.m. de 19 m. L’acció marina ha erosionat molt greument aquesta península. Hi ha estudis geològics que demostren que, almenys, una quarantena de metres de línia de costa, especialment del costat de ponent i migjorn, han desaparegut en el decurs dels darrers mil•lenis. Actualment, encara se’n conserven 23.770 m2.

La Conselleria de Cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera/Servei Tècnic d’Arqueologia hi realitzà campanyes d’investigació, en la dècada dels anys 80 i 90 i descobrí que un gran establiment fenici havia ocupat tota la península.

Les restes d’aquest assentament foren declarades Bé d’Interès Cultural, amb categoria de monument, mitjançant decret de 25 de març (36/. 1993). Finalment, el desembre de 1999 foren declarades Patrimoni de la Humanitat.

L’espai de sa Caleta ha estat dividit en sectors que, convencionalment, s’han anomenat barris, i així: barri portuari, barri central, barri NW, barri S, etc.
El barri Sud, en conjunt, és el millor conservat i és el que actualment pot ser visitat, protegit amb una reixa de ferro.

La urbanística de l’assentament de sa Caleta obeeix a un sistema basat en la juxtaposició d’estances, sense cap ordre, quant a la orientació entre elles, ni en relació als punts cardinals; com si l’espai hagués estat repartit entre els colonitzadors, els quals, separant-se per una distància de pocs metres, construïren diferents àmbits diferenciats i independents des d'un punt de vista arquitectònic. En una segona fase, que tengué lloc pocs anys després, s’observa una freqüent transformació dels àmbits construïts, ampliant-los amb una, dos, tres i fins a set estances o, amb la compartimentació de les preexistents. Almenys en algunes àrees que ha set possible estudiar a fons, s’arribà a saturar l’espai, donant lloc a una urbanística arcaïtzant i improvisada.

Les unitats arquitectòniques estan separades per espais, en ocasiones molt reduïts, compresos entre las diferents construccions i han de ser considerats com a places, amb plantes poligonals i arbitràries. Entre les diferents unitats existeixen carrerons estrets i curts.

En el seu començament, la majoria d’estructures devien de ser mono o, menys sovint, bicel•lulars. Llevat d’algun cas, més rar, d’unitats constructives amb tres àmbits projectats d’una sola vegada. Adopten sempre una forma rectangular, més o menys allargada, de vegades trapezoïdal. Les seues mesures varien, encara que existeixen dependències de considerables proporcions. Una de les majors identificades té murs de 10 m de llarg per 3,60 m d’ample, amb un espai interior útil de 29,5 m2. Altres, que són petits magatzems, arriben a tenir sols 2,9 m2 d’espai intern. Aquestes són mesures extremes, però hi ha tota mena de mesures intermèdies.

L’assentament de sa Caleta ofereix avui un dels més suggestius esquemes quant a la tipologia de les cases fenícies occidentals arcaiques que, per ara, es coneixen. Es tracta d’un sistema de juxtaposició d’elements, segons necessitats, i sense atendre a una planta prefixada.

Les portes d’accés a las dependències, molt sovint tenen sòcols de maçoneria i, en alguns casos, s’ha pogut constatar l’existència d’entalladures per als fulls de fusta.

Normalment, els sòls de costra rocosa calcària presenten una espècie de terra batuda argilosa. Els murs són de maçoneria de pedres calcàries irregulars del lloc, amb una mescla de terra roja de llims i argila.  Els sostres tendrien sistemes de bigues i altres elements vegetals, acabats amb una capa d’argila relativament gruixuda.

Cal destacar, a punts comunals del poblat, l’existència de grans forns, tal volta per a la cocció de pa. Tenen una plataforma circular de pedra que suporta una cambra de combustió coberta per una cúpula de fang. Un d’ells és visible al barri sud.

Els materials trobats a sa Caleta responen al repertori típic dels establiments feniciooccidentals. Apareix la ceràmica a torn, sovint amb engalbes rojos, altres vegades sense tractaments específics. Les formes són variades, especialment àmfores, gerres i gerros, plats, lucernes i altres. Junt amb ella, la ceràmica feta a mà, que molt sovint respon a formes característiques del bronze final del sud-est ibèric, fornia l’assentament de sa Caleta d’utensilis per cuinar.

S’hi localitzaren també altres elements, com hams de bronze, prova de les activitats pesqueres que desenvolupaven, peces de telers, testimoni de l’elaboració de teixits i altres. A més, hi havia nombrosos molins de pedra de marès, que serien utilitzats per convertir el gra en farina, i tal volta, també per moldre altres productes.

És, però, la metal•lúrgia, la que ocupa el lloc més rellevant dins de les activitats econòmiques dels fenicis de sa Caleta. Restes de mineral de galena argentífera han set trobades en quasi totes les unitats excavades de l’assentament, de nord a sud i d’est a oest de la península que ocupa. Aquesta galena normalment era fosa al mateix poblat, per obtenir-ne plom, però també hi ha indicis de la seua transformació en argent. També s’ha pogut constatar la metal•lúrgia del ferro, que era tractat en forns especialment construïts i que funcionaven amb combustible vegetal ventilat per tubs que insuflaven aire.

Aquest mineral, sobretot la galena, es probable que fos obtingut pels fenicis als centres del bronze final/ferro antic del llevant peninsular i de les costes catalanes, on l’intercanviarien per elements com vi, oli i altres elements econòmics.

Un altre factor econòmic seria, amb tota evidència l’explotació de la sal. S’ha de tenir en compte que sa Caleta està separada de les importants salines naturals d’Eivissa, tan sols per uns pocs cents de metres. Fins i tot, la presència de fenicis a sa Caleta i no a un altre punt d’Eivissa, pot trobar també una explicació convincent en aquest factor.

Sobre la península de sa Caleta, fenicis procedents, amb tota seguretat, de la costa ibèrica - on ja s’havien instal•lat des de dècades abans- s’hi instal•laren de manera progressiva, segurament des de l’acaball del segle -VIII fins a convertir tot l’espai aprofitable en un gran nucli urbà al llarg del segle -VII. Aquest era el més septentrional de la Mediterrània occidental.

Devers els anys -600/-590 sa Caleta va ser abandonada de manera total i definitiva. Segurament, s’instal•laren a la badia de Vila, on fundaren la ciutat d’Eivissa, un lloc que, a la llarga, responia millor a les expectatives d’organització i creixement que els fenicis havien vist en aquesta illa.

Per això, la declaració com a Patrimoni de la Humanitat de sa Caleta, no fa altra cosa que justícia al seu caràcter predecessor de la ciutat i és aquí on es possible evocar, tant el significat històric, d’enorme impacte cultural, com el contacte directe amb les formes de vida del seu temps.

Amb l’establiment de sa Caleta, les Pitiüses entren en la història i en la “modernitat”. Els fenicis portaren a les illes conceptes nous i desconeguts abans, la urbanística, la ceràmica a torn, la metal•lúrgia del ferro i l’escriptura, entre d’altres.